Pl. Nova i el Barri de la Catedral

La plaça Nova és un espai petit però ple d'elements que parlen de la història i de l'art de Barcelona. Visitar la plaça Nova és encarar-se a la porta d'entrada de la muralla més monumental de la ciutat romana de Barcelona, presidida per Sant Roc (Sant protector de Barcelona i patró de les Festes més antigues de la ciutat que van començar l’any 1589) i també és veure elements artístics més contemporanis com ara el fris de Picasso del Col·legi d'Arquitectes o les lletres de Barcino de Joan Brossa. També és un exercici de memòria impossible perquè dos plans urbanístics i un gran bombardeig van fer desaparèixer la forma original del barri, deixant enderrocats més de dos mil edificis (palaus, convents, esglésies i vivendes i comerços) i obligant a marxar més de deu mil persones.

Actualment, la línia de continuïtat natural al passejar des de la plaça Nova és caminar per l’Avinguda Catedral, amb establiments tan històrics com l’Hotel Colón, o bé seguir pel carrer del Bisbe, on el 1928, Joan Rubió Bellver va construir el pont neogòtic que uneix la Casa dels Canonges amb el Palau de la Generalitat. La decoració s'inspira en les formes del gòtic flamíger. Malgrat la seva modernitat, no exempta de polèmiques ja en el seu moment, constitueix una de les estampes més populars i un dels indrets més fotografiats, éssent també el carrer on estava l’ emblemàtica  Antiga Cereria Lluís Codina (1825-2016). L’establiment va reobrir el 2017 com a sabateria amb la família Mas i conserva el mobiliari de principis del segle XIX i també l’obrador.