L’actual Barri Gòtic és un espai històric i comercial amb projecció internacional, que aposta per la cultura, la qualitat de vida, la innovació, la solidaritat i la sostenibilitat. Part de la seva identitat i del seu encant, prové de la varietat comercial i l’oferta de restauració que acull.
El Gòtic està format, al seu torn, per set barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat:
Quatre que quedaven dintre del recinte murallat romà, que pren com a centre la plaça de Sant Jaume:
- El barri de la Catedral, al voltant de la Catedral, delimitat pels carrers del Bisbe, Jaume I, Tapineria, Via Laietana i Avinguda de la Catedral.
- El barri del Call i Sant Felip Neri, que comprèn l'antic Call (entre la plaça de Sant Jaume, Ferran, Avinyó i Banys Nous, la Baixada de Santa Eulàlia i Bisbe), i els voltants de l'església de Sant Felip Neri i l'església de Sant Sever fins al carrer de la Palla.
- El barri de Sant Just, al voltant de l'església de Sant Just i Pastor, delimitat pels carrers de Jaume I, Ciutat, Regomir, Correu Vell i Sotstinent Navarro.
- El barri del Palau, entorn de l'antic Palau Reial Menor, delimitat pels carrers de Ferran, Avinyó, Comtessa de Sobradiel, Regomir i Ciutat.
Tres que quedaven entre el segon cinyell de muralles, fins a la Rambla, el mar, la plaça de Catalunya i la Via Laietana:
- El barri del Pi, al voltant de Santa Maria del Pi, entre la Rambla, el barri del Call i Sant Felip Neri i els carrers de Ferran i Portaferrissa.
- El barri de Santa Anna, centrat per Santa Anna i el Portal de l'Àngel, entre la plaça Catalunya, la Rambla, el carrer de Portaferrissa, Boters, Avinguda de la Catedral, Via Laietana i Fontanella.
- El barri de la Mercè, al voltant del carrer Ample i la basílica de la Mercè, entre el mar, la Via Laietana, la Rambla i els barris del Palau i Sant Just.
La transformació del barri per convertir-lo en el centre de representació col·lectiva
El segle XIX és el de les grans transformacions en l'estructura i morfologia del Gòtic.
La transformació de cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el canvi d’ús consegüent, l'enderrocament de les muralles i d'altres actuacions urbanístiques van provocar que el Gòtic es comencés a veure com a patrimoni col·lectiu de prestigi, que calia potenciar.
La configuracio actual però vindrà d’aplicar la mateixa lògica seguida prèviament als centres històrics de grans ciutats com París, Viena i Brussel·les. El Barri Gòtic és un projecte catalanista que s’inicia sobre el 1927, i que donarà inici a la monumentalització historicista del centre històric. En la recerca de certa unitat d’estil, es varen afegir elements arquitectònics gòtics recuperats dels magatzems municipals o salvats dels enderrocs provinents d’obrir la Via Laietana, i també es van incorporar elements neogòtics elaborats de nou.
El model teòric per dur a terme aquesta reconstrucció partia d’un concepte romàntic del catalanisme que consideraba el Gòtic com el moment de més esplendor nacional i que volia agrupar aquest estil en l’espai que representava el centre de la ciutat, la seu de les seves institucions històriques i la capitalitat de Catalunya.
És en aquesta época on es popularitza el nom de Barri Gòtic per anomenar l’espai fundacional de la ciutat de Barcelona i s’inicia la seva projecció al món.
Destacats
