L'any 70 de l'E.C., després de la destrucció del Temple Sagrat de Jerusalem pels romans, milers de jueus fugiren cap a diversos països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica. En aquesta època remota, alguns d'ells arribaren a Barcelona.
Al Call Major encara es conserven pedres centenàries testimoniatge d'aquest barri, algunes cases propietat d'antigues famílies jueves, testimonis de les mezuzot, l'anomenada casa de l'alquimista en l'actualitat, centre d'interpretació del barri, una vella làpida trobada al segle XIX i les restes de la que podria haver estat la primitiva sinagoga.
El segle XIII fou el període més pròsper per a la comunitat jueva. El Call (barri jueu) de Barcelona va arribar als 4.000 habitants, representant el 15 per cent de la població de la ciutat.
Coneixedors del llatí, grec, hebreu i judeo-espanyol, català o àrab, -segons el seu lloc de residència-, els jueus actuaren com a enllaç cultural entre les civilitzacions de l'est i de l'oest, ajudant a transmetre els últims avanços de la ciència i els més actuals escrits de filòsofs àrabs a occident.