El carrer d'Avinyó era el límit del marge occidental de l'antiga ciutat romana de Barcino, pel seu entramat transcorria la primera de les muralles construïdes per a protegir la ciutat.
Fins al segle XIX va ser una zona residencial on vivien famílies de la burgesia i l'aristocràcia, per la qual cosa abundaven les cases senyorials i era un espai freqüentat per artistes. En el número 56 d'aquest carrer va viure el dramaturg Frederic Soler, més conegut pel pseudònim Serafí Pitarra, i en el número 44, hi havia un bordell que acostumava a visitar Pablo Picasso, “Ca la Mercè”, i que el va inspirar per a pintar el seu cèlebre quadre Les senyoretes de Avignon.
És també paradigmàtic l'edifici conegut com el Borsí, a Avinyó amb la plaça de la Verónica, on hi ha una escultura del déu Hermes, el qual, curiosament, ha complert amb totes les seves funcions mitològiques: l'antic Casino Mercantil o Borsí, va estar dedicat fins a 1915 a les finances i després a l'art i la cultura, com a Escola de Belles arts i, a partir de 1960, com a Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de la Llotja. Actualment, l'edifici ha passat a les mans de l'Ajuntament, que treballa en la seva restauració interior per a convertir-lo en un equipament per a ús ciutadà que inclourà la biblioteca Andreu Nin.
Comercialment, van ser destacats el Restaurant Pitarra o el Gran Cafè com espais de bona gastronomia, al costat de locals com El Agüelo on era freqüent en els anys 90 escoltar actuacions d'artistes com Manu Chao als quals era fàcil veure en la plaça Orwell i en aquest carrer. També ha estat un referent de la moda de tendència, comparat al Soho de Nova York.