Capella de Santa Llúcia és una construcció romànica annexa a la Catedral edificada el 1268 en honor de la Mare de Déu i de les Santes Verges, encara que d'aquestes advocacions només n'ha quedat la de Santa Llúcia.
La façana, coronada amb una espadanya, és típicament romànica amb la porta que alterna pilars i columnes. Als capitells hi són representades l'Anunciació i la Visitació.
L'interior, d'absis recte, està cobert amb una volta de canó apuntada.
La pica d'aigua beneïda feta de marbre és del s.XIV.
Situat en un arcosoli i coronat amb un relleu que representa el Calvari hi ha el sepulcre del canonge Francesc de Santa Coloma, també del s.XIV.
A la façana, a l'angle de la cantonada, hi ha gravada una cana, mida oficial catalana de longitud, emprada pels menestrals en el passat.
La façana, coronada amb una espadanya, és típicament romànica amb la porta que alterna pilars i columnes. Als capitells hi són representades l'Anunciació i la Visitació.
L'interior, d'absis recte, està cobert amb una volta de canó apuntada.
La pica d'aigua beneïda feta de marbre és del s.XIV.
Situat en un arcosoli i coronat amb un relleu que representa el Calvari hi ha el sepulcre del canonge Francesc de Santa Coloma, també del s.XIV.
A la façana, a l'angle de la cantonada, hi ha gravada una cana, mida oficial catalana de longitud, emprada pels menestrals en el passat.